

ixò és molt seriós. La ludopatia és una malaltia reconeguda per l’Organització Mundial
de la Salut des de 1992. Abans ja havia estat reconeguda aquesta addicció amb el nom de
“joc compulsiu”.
La ludopatia causa terribles desgràcies personals, familiars i socials, i un dels grans flagells que qualsevol empresa dedicada al joc ha de combatre.
Per aquest motiu, La Bruixa d’Or, la meva administració, allarga la mà a qualsevol col·lectiu
dedicat a la lluita contra la ludopatia, i molt especialment ofereix xerrades a instituts per
inculcar als joves la seva responsabilitat amb el joc, l’alcohol i les drogues
(tres dels elements de conducta determinants en aquesta edat).
El meu amic Xavier Gabriel acudeix a les aules dels instituts amb una actitud positiva, sense
cap ànim de publicitat i de forma totalment desinteressada. Parla amb els alumnes i intenta
exposar-los les prioritats que hi ha a la vida, entre les quals mai no s’hi troba el joc.
La loteria és un mitjà per canalitzar la il·lusió i perseguir la sort. Però la obsessió és la
pitjor forma de cridar la sort.
En realitat, la Loteria Nacional ha aconseguit crear un hàbit de joc saludable gràcies al seu
tipus d’aposta passiva, sense els resultats immediats que poden donar peu a l'aposta repetitiva.
Contràriament, els jocs considerats actius – casinos, màquines escurabutxaques–,
els de resultat immediat, condueixen al joc compulsiu i poden fer caure en aquesta patologia.
De totes maneres, no podem negar que un percentatge molt minoritari dels aficionats a la
loteria pugui caure en alguna addicció al joc, que hem de combatre amb totes les nostres forces.
No estic disposada a consentir-ho! Per això, a la nostra administració som els primers en
donar exemple als nostres amics. Volem generar il·lusió per millorar la vida dels nostres
amics, i evitem qualsevol comportament que pugui conduir al vici.